Francesc Pi i Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 / Josep Pich i Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


Barcelona : Bellaterra, cop. 2008
505 p. ; 22 cm (Alborán) 
Referències bibliogràfiques. Inclou els articles de Francesc Pi i Margall publicats al semanari El nuevo régimen de 1893-1894.
ISBN 9788472903951

Francesc Pi i Margall és una figura clau per a comprendre la gènesi, evolució i crisi del republicanisme federal espanyol en la segona meitat del segle XIX. En 1891 va fundar el setmanari El Nou Règim, des del qual va exercir de consciència moral minoritària de la societat espanyola de finals del segle XIX, en impulsar des de la seva periòdic campanyes molt impopulars, com les crítiques a l'imperialisme en general i al conflicte de Melilla en particular, quan s'estaven desenvolupant les diferents tendències africanistes que no dubtaven a afirmar que el futur d'Espanya estava a Àfrica i especialment al Marroc. La mescla de patriotisme espanyol i d'odi a l'enemic secular va implicar que la guerra de Margallo (o Guerra Chica) tingués amplis suports entre tots els grups socials i ideològics d'aquell període. El conflicte va mobilitzar a la diplomàcia de les principals potències imperialistes, perquè una guerra hispà-marroquina podia desequilibrar l'statu quo europeu. La crisi de Melilla, tan breu com costosa, no va generar cap resultat positiu, i va anunciar la crisi finisecular que va acabar amb la major part de les restes de l'imperi colonial espanyol. (Editorial).

El Cas Farreny : Josep Farreny Riera, d'Alguaire a Melilla (1853-1893) / Felip Gallart i Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 113-123 : il. (Biografia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Josep Farreny Riera va néixer a Alguaire l'any 1853. Durant la III Guerra Carlina es va enrolar a les forces carlines, on va arribar a sergent. L'any 1874 va ser condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de l'alcalde del seu poble, però es va poder escapolir de l'acció de la justícia, que no el va poder empresonar fins que l'any 1875 les forces del general Martínez-Campos van conquerir la Seu d'Urgell després d'un duríssim setge. El 1878 el Tribunal Suprem de Madrid va ratificar la condemna i Farreny va anar a parar al presidi de Melilla, on l'any 1893, durant la I Guerra del Rif, va esdevenir un dels membres més actius de la Guerrilla de la Muerte.La seva participació en la mutilació de les orelles d'un confident va suposar l'afusellament de Josep Farreny, l'1 de desembre de 1893, i la fi d'aquest grup de penats, un fet explicat amb tot detall pels corresponsals més prestigiosos de la premsa espanyola del moment.

Francesc Pi i Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 / [ressenya de:] Martín Rodrigo
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Illes i imperis. Estudis d'historia de les societats en el món colonial i post-colonial. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 227-229
Notes a peu de pàgina.

El posicionament colonialista d'Enric Prat de la Riba i les guerres del Marroc / Eloy Martín Corrales
Martín Corrales, Eloy


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 62 (2011) , p. 117-149
Notes a peu de pàgina. Resums en Català i anglès.

La Repercussió de la guerra de Melilla de 1893 a Vilafranca del Penedès / Jesús Marchán Gustems
Marchán Gustems, Jesús


En: 121379 Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam. Barcelona : Universitat Pompeu Fabra : Institut d'Estudis Penedesencs : Agrinova : Rius & Rius, 2007. p. 479-495

Bibliografia. Inclou apèndix.